QUÈ PODEM FER AMB ELS BLOCS LÒGICS?

Nosaltres, a l’aula, amb l’ajuda d’aquests blocs lògics i del material que vam imprimir de les etiquetes dels atributs relacionats amb aquest material, vam poder començar a realitzar les diferents activitats, en total sis.
En un primer moment vam pensar a col·locar, tal com podem veure a la imatge de la figura 1, 4 etiquetes amb dos atributs diferents: el de color i gruix. Com podem veure, a l’esquerra de la imatge vam posar l’etiqueta de l’atribut de color amb la variable del vermell, i al costat l’atribut de gruix amb la variable del tipus prim. A sota d’aquestes cartes, i seguint amb la lògica de les etiquetes, vam posar una rodona i un triangle de color vermell amb un gruix prim. Al costat dret, vam decidir fer-ho a la inversa quant a la variable del gruix, és a dir, vam mantenir l’atribut de color amb la variable del vermell, però vam posar l’atribut del gruix amb la variable de tipus gruixut. Així doncs, les peces que vam situar van ser dues peces gruixudes i vermelles amb la forma del rectangle i la rodona.

Figura 1: imatge dels blocs lògics de J.P Diennes, seguint l’atribut de color i gruix

A continuació, vam seguir treballant amb els blocs lògics i les etiquetes, però en aquest cas vam decidir de treballar amb els quatre atributs alhora: mida, color, forma i gruix. Així doncs, vam pensar de col·locar un rectangle prim, petit i blau. Per  aquesta raó, la primera etiqueta que vam situar just a sota va ser l’atribut corresponent a la mida, amb la variable de tipus petit. Al costat d’aquest vam posar l’atribut de color amb la variable del color blau i, seguidament, vam col·locar una targeta de l’atribut corresponent al gruix. Aquesta targeta mostrava la negació de la peça gruixuda, és a dir, la creu al mig significava que no podíem situar una peça gruixuda. Finalment, al seu costat vam posar l’atribut de la forma amb la variable del rectangle. D’aquesta manera, per una sola peça vam adjudicar quatre de les variables possibles -una de cada tipus- tal com podem veure en la imatge de la figura 2.

Figura 2: imatge dels blocs lògics de J.P Diennes, seguint els 4 atributs: color, mida, forma i gruix, amb una discriminació en aquest últim atribut.

L’activitat següent va continuar amb la idea de l’activitat que acabem d’exposar, però amb una diferència. En comptes d’atribuir una qualitat de cada tipus per una peça, vam atribuir totes les qualitats possibles per una mateixa peça, tant les positives com les de negació. Per tant, davant la peça del triangle vermell, gran i prim vam atribuir les següents targetes:
-          Mida: sí que és gran, no és petit.
-          Gruix: sí que és prim, no és gruixut.
-          Color: sí que és vermell, no és ni groc ni blau.
-          Forma: sí que és un triangle, no és ni un rectangle ni quadrat ni una rodona.
El resultat, que podem veure en la imatge de la figura 3, és un diagnòstic de totes les qualitats que pot tenir una mateixa peça pel fet de tenir les qualitats que té.

Figura 3: una peça dels blocs lògics de J.P Diennes, amb tots els seus atributs positius i negatius possibles.

En acabar amb aquestes activitats, vam decidir canviar de metodologia. Vam deixar les targetes d’atributs i ens vam centrar en els blocs de Diennes, per experimentar què es podia fer amb elles. Així és com va sorgir la idea de fer seriacions, classificacions i, fins i tot, una petita construcció.
En referència a fer seriacions, com podem veure a la imatge de la figura 4, vam decidir agafar totes les rodones i fer una seriació d’un en un, que seguia el patró: petit, gran, petit… No ens vam fixar en el color per fer aquesta proposta, només ens vam centrar en la mida i la forma. Tanmateix, els infants segurament també experimentarien amb seriacions més complicades que tinguessin més d’una variable, com per exemple una seriació amb dues formes diferents i amb les dues mides possibles. 

Figura 4: Seriació d'un en un amb les peces dels blocs lògics de Diennes

Com hem comentat, també vam fer classificacions. En aquest cas, vam decidir seguir un exemple que havíem vist a classe, classificant seguint dues variables diferents: la mida i la forma. Així doncs, com podem observar a la figura 5, vam classificar les rodones per una banda i les figures petites per l’altra. Per això veiem les rodones grans en la circumferència de la dreta i la resta de formes petites en la circumferència de l’esquerra. Les rodones petites, en complir ambdues variables, queden classificades com a un tercer grup de figures, enmig de les altres formes.

Figura 5: Classificació de les peces dels blocs lògics de Diennes segons la forma i la mida

Finalment, vam fer una petita construcció horitzontal.